Crònica d'un eclipsi inclusiu

Núria Clapés i Desireé Sinovas, juntament amb Quepa (gossa guia), caminant cap al Parc de la Festa de Reus per experimentar l'eclipsi solar del 12 d'agost. Crèdits: Adriana Pujol.

Barcelona, 21 d'agost de 2026

“A mi m'interessa i em fascina la ciència en general”, diu la Núria Clapés tres hores abans que comenci l'eclipsi total de Sol. Ella és cega des de fa uns cinc anys i camina acompanyada de Quepa, la seva gossa guia.

Més de 50 persones, la majoria persones cegues o amb discapacitat visual, ens desplacem des de Barcelona per experimentar l'eclipsi solar el 12 d'agost a Reus, un dels punts oficials d'observació a Catalunya, en el marc del projecte Eclipsi Inclusiu de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC). Eclipsi Inclusiu del Instituto de Ciencias del Espacio (ICE-CSIC). 

Cap a les 20:30, el cel va començar a enfosquir-se. Era el moment de treure's les ulleres d'eclipsi i observar aquell fenomen durant un o dos minuts. Entre silenci, sorpresa i aplaudiments, uns ‘clics’ anunciaven la fase de totalitat de l'eclipsi. Aquests ‘clics’ procedien d'un dispositiu Lightsound, que transforma la llum del Sol en so. Aquest aparell, desenvolupat per la Universitat de Harvard, va reproduir de forma sonora l'eclipsi en tot moment, cosa que va permetre que les persones cegues i amb discapacitat visual poguessin ser partícips d'aquesta experiència.

“Em vaig sentir més a prop del que estava passant”, va assenyalar la Núria abans de l'eclipsi parlant de la seva experiència amb aquests dispositius. Va tenir oportunitat de fer-los servir en un taller a Sabadell sobre l'eclipsi solar impartit en el marc del projecte. “Va complir les meves expectatives”, va afirmar.

Flauta, clarinet i silenci: el so del Sol

Al voltant de 10 000 persones es van concentrar en un solar ubicat al costat del Parc de la Festa de Reus per seguir l'eclipsi total de Sol. Allà, des de l'ICE-CSIC vam establir un espai de sonificació, que va comptar amb la col·laboració de l'associació Astrodiversitat, per garantir que l'eclipsi fos accessible per a les persones cegues. L’espai disposava de deu dispositius Lightsound i un d’ells estava connectat a un altaveu perquè l'experiència sonora fos col·lectiva. 

“Amb la miqueta resta de visió que tinc, tinc un 0,01/0,02, espero gaudir-lo molt”, deia Antonio Reyes ja a l'espai de sonificació de la localitat tarragonina. Caminava acompanyat de la seva família i el seu gos guia, Anuk, i va descobrir el projecte a través d'un taller sobre l'eclipsi solar a l'Hospitalet de Llobregat: “Quan vaig veure la paraula inclusiu i eclipsi a la mateixa frase em va cridar l'atenció perquè som al segle XXI, on els cotxes gairebé podien volar”, deia entre rialles. “Que en puguem gaudir… És so, és d'una altra manera, però és que tots vivim la vida d'una manera amb els nostres sentits, cadascú com els tenim”, afegia només mitja hora abans que comencés l'eclipsi, mostrant que ja tenia la pell de gallina. 

Cap a les 19:30 els dispositius Lightsound van començar a emetre un so de flauta, que representava la llum brillant del Sol. A mesura que la Lluna anava cobrint-lo, la flauta es va convertir en clarinet per simbolitzar un registre mitjà de la llum. Cap a les 20.30, uns ‘clics’ barrejats amb aplaudiments anunciaven la fase de totalitat de l'eclipsi: la Lluna havia cobert el Sol del tot. 

Per a les persones que escoltaven l'eclipsi amb un dispositiu Lightsound amb auriculars, de manera individual, en aquell moment es va fer el silenci. Passats tot just dos minuts, la Lluna va reprendre el seu camí per deixar de cobrir a poc a poc el disc solar. Els ‘clics’ van reprendre la pauta sonora, donant pas de nou al clarinet per acabar, cap a les 20:50, amb un so de flauta. 

L'eclipsi amb tots els sentits

“Emocionant”. Així va descriure la Núria el moment en què tothom va començar a aplaudir durant la fase de totalitat de l'eclipsi. "Una experiència molt bonica, realment pots entendre molt més", va afegir uns minuts després de l'eclipsi, fent referència a la seva experiència amb el dispositiu Lightsound. 

“Encara estic emocionat”, deia l'Antonio després de l'eclipsi. "Haver-lo pogut veure com ho he pogut veure, que jo veig molt poquet, i a sobre amb el dispositiu ha estat increïble perquè en tot moment sabia quan estàvem a punt d'entrar a la corona [solar] i ha estat espectacular", va afegir.

Montserrat Carricondo, que té una resta molt baixa de visió, també havia assistit a un taller impartit en el marc del projecte Eclipsi Inclusiu a l'agència de l'ONCE de Badalona on va poder accedir a aquests dispositius i a materials tàctils: “Van explicar per què es produïa [l'eclipsi], ho van fer també de forma pràctica. Per això em vaig atrevir a venir, perquè em va semblar molt interessant".

De tornada a Barcelona, ​​Rosa Tunyk Llauradó va compartir la seva experiència amb els dispositius, ja que va ser una de les assistents que va poder veure i sentir l'eclipsi: “Ha estat una forma molt dinàmica i més creativa de viure l'experiència, m'ha agradat molt”.

Tot i que el trajecte de tornada va estar marcat per les restriccions de mobilitat per circular a Tarragona i Terres de l’Ebre, els ànims no van decaure. L'entusiasme general apuntava a l'objectiu següent: l'eclipsi total de Sol del 2 d'agost del 2027.

Alba Calejero García